AIXÍ NO. L’ACOMIADAMENT NO ÉS LA SOLUCIÓ

En portada

El passat 21 de maig, després d’un conflicte que ha durat més de 10 anys en un departament d’Aigües de Barcelona, la direcció, com a primera i única mesura, va procedir a acomiadar una de les persones implicades.

No entrarem en l’origen i els motius del conflicte que ha culminat amb una decisió tan desafortunada. On sí que hem d’entrar és a qüestionar-nos ¿com és possible que hagin transcorregut 10 anys sense que ningú agafi les regnes i resolgui aquesta situació? Sabem que hi ha hagut reunions i entrevistes amb les persones implicades, però s’ha pres alguna mesura en aquests 10 anys? Només una: l’acomiadament.

Al nostre parer, els i les responsables de totes les àrees involucrades han de reaccionar immediatament davant de qualsevol conflicte i posar mesures per resoldre’l. No afrontar ni gestionar un conflicte durant 10 anys només pot enquistar-se i empitjorar les coses.

A la nostra empresa, després de més de 150 anys, mai s’havia fet res d’igual, aquí som persones i el que més ens preocupa són les persones. Per descomptat que hi ha conflictes entre responsables i col·laboradors/es, i també entre companys i companyes, però sempre els hem resolt amb diàleg, serenitat, i sobretot, analitzant la situació i donant una oportunitat a les persones que es troben en aquesta situació.

No sempre hi ha una sola part culpable. La majoria de vegades, una anàlisi detallada ha mostrat que el problema estava originat per una situació concreta. La història ens dona la raó, des que Aigües de Barcelona existeix, totes les persones que han tingut una oportunitat després d’un conflicte (que són moltes) han canviat d’actitud, han tornat a ser felices a la companyia i han donat la seva millor versió. Però si se les acomiada, ja no hi ha solució.

Arribades les coses en aquest punt, el problema és que la persona acomiadada, després de rebre la carta d’acomiadament, va sentir que Aigües de Barcelona ja no la volia i no ha tingut cap altra opció que acceptar l’acomiadament improcedent que li ha imposat la direcció. Un punt de no retorn que parteix d’una causa injustificada i culmina amb l’adopció d’una mesura improcedent.

Per la nostra banda:

1. Hem acompanyat totes les persones implicades, i especialment, la persona acomiadada en tot moment, des que va rebre la carta d’acomiadament i fins que ha acabat tot el procés.

2. Rebutgem enèrgicament aquesta mesura i farem tot el possible perquè això no torni a succeir. Aquí no fem així les coses, això no és una empresa qualsevol que resol els problemes acomiadant la gent, aquí es parla, es busquen solucions i es donen oportunitats.

3. Hem parlat amb els altres sindicats perquè coneguin de primera mà tot el que ha passat i per demanar-los que actuem en un front comú, amb l’objectiu que això no torni a passar.

4. Hem demanat un sistema de mediació objectiu i independent que serveixi d’instrucció prèvia a la presa de qualsevol decisió dirigida a la resolució d’un conflicte. Aquest nou sistema ha d’estar dirigit per una tercera persona imparcial i ha de permetre l’assistència i participació de representants sindicals en tot moment, per garantir un procés just i transparent per a totes les parts implicades.

5. Us demanem que mai acudiu sols/soles a cap entrevista relacionada amb un conflicte (demaneu sempre presència sindical en aquestes “trobades”), i si us trobeu en una situació de crisi, demaneu-nos ajuda immediatament.

Us seguirem informant.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *